400 anys de la Carta de Repoblament

El nostre poble té una història molt bonica que hem de passar de pares a fills per a què mai oblidem els nostres orígens.

Així, a propòsit del 400 anys del nostre naixement com a poble cristià, celebrarem tot aquest any 2012 com a l’any 400 de la nova època, de la signatura del document fundacional de l'actual localitat; quan les cases i terres de 4 pobles (Cais, la Font, l'Alcúdia i Buixerques) foren assignades a colons cristians vells procedents d'uns altres llocs.
 
Aquests són els fets més destacats que volem donar a conéixer per a què tots els vilallonguers i vilallongueres se senten orgullosos de la seua història com a ciutadans d’aquest poble:
 
Dates assenyalades:
 
a) El 22 de setembre de 1609 es publica a València la reial crida d’expulsió dels moriscos. Cinc dies després arriba la notícia a Gandia.
Els cristians nous anaren embarcant als principals ports del litoral valencià, entre els quals destacava el de Dénia.
Avui en dia, els seus descendents deuen viure per Algèria o Tunísia. Tenim constància que encara existeix el cognom morisc “Bilalonga” documentat per Mikel de Epalza a Tunís.
Així, s’acabà la història de la Villalonga islàmica.
 
b) Després va vindre la preocupació per colonitzar els despoblats i donar-los una nova vida i per a fer reviscolar econòmicament i demogràficament cadascuna de les valls afectades per la neteja ètnica.
 
Els primers habitants cristians de Villalonga eren nascuts a:
- Llutxent (Castellolí), a Ador (Ros, Estruch, Mascarell) a Terrateig (Tarrassó), a Almoines (Serra), a Potries (Martínez), a Palma, a Forna, a la Font d’en Carròs, a Gandia, a Oliva, a Pego…(FERRER, 1986)
 
Dels trenta-sis que van heretar el nostre poble durant el 1610-1611, tres eren obrers, dos eren sastres, un fabricant d’aladres i forcats, un altre fuster, i la resta dels vint-i-nou eren llauradors famolencs de terra. Les dones eren totes mestresses de casa, exceptuant la fornera de Buixerques, Na Pellicera.
 

c) Es va signar la Carta Pobla el 26 de gener de 1612. Fou un contracte de caire feudal entre els primers 36 colons i el representant de la senyoria, anomenat Vicent Cutanda, veí de Gandia que actuava com a apoderat de l’administrador reial del feu, el cavaller valencià Jaume Bertran.
L’acte va tindre lloc davant de notari, a la casa del Ràfol de Buixerques, actualment l’Hort de la Torre. Els hereters, a canvi de la cessió d’aquelles terres s’obligaren a partir fruits amb el senyor feudal i a pagar un conjunts de censos anuals.
 
“A banda dels diners que pagaven al senyor, 1/6 part dels forments, la dacsa i altres cereals de regadiu anirien a parar al senyoriu; més 1/6 de les figues, l’alfals i les garrofes. També ½ del sucre, 1/8 de la pansa, i 1/9 del vi i dels grans de secà. També, 1/5 part de tota la fulla de morera collida al terme serviria per alimentar els cucs de seda del senyor. I ni més ni menys que 1/3 de les olives arreplegades a Villalonga se les reservaria el senyor feudal”.
 
d) Aquestes dures condicions de pagament, faran que al juny de 1693 esclate la 2a Germania a Vilallonga, per això també els “lloberos” foren partidaris aferrissats de Carles III en la Guerra de Successió (1702-1714).
 
I açò, amics és una altra història que contarem també en un futur.